Ripoll : etnografia i atemporalitat / Eliseu Carbonell Camós ; Sophia Vackimes Serret
Carbonell i Camós, EliseuEn:
Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2009-2010 (2011) , p. 39-54 : il. (
El Museu de Ripoll, revisitat. Dels inicis fins a la reobertura)
Referències citades. Resums en català i anglès.
La nova presentació del Museu Etnogràfic de Ripoll (MER) conserva les virtuts i característiques essencials de la museografia antiga que va haver de tancar fa deu anys a causa del mal estat de l'edifici on s'ubicava. El tancament propiciava un replantejament radical de la museografia, cosa que es va fer prenent la vivència "Temps al Ripollès" com a fil argumental. Aquesta, però, va haver de ser modificada per imperatius patrimonials: l'aparició d'un fragment de muralla. Això va suposar tornar a replantejar de cap i de nou tot el projecte, cosa que es va dur a terme des del propi MER. El resultat conserva la bellesa de "l'apilonament de tresors perduts" que Lévi-Strauss observava al Museu d'Història Natural de Nova York, uns tresors perduts en el temps. El procés que ha viscut el MER en aquesta darrera dècada i el resultat obtingut posa de manifest una paradoxa que ens permet reflexionar sobre la museografia etnogràfica: com un museu d'etnografia -un museu que per la disciplina en la qual s'ubica hauria de tenir la precisió del detall etnogràfic com a leitmotiv, la precisió i densitat del realisme etnogràfic econòmic, social, polític i, sobretot, històric-, al final agrada al públic i el fascina justament per tot el contrari: la atemporalitat, la imprecisió, l'evocació d'un passat imaginat. En aquest article pretenem situar el MER en relació amb els debats generals sobre el tractament dels objectes en els museus d'etnografia, la importància particular d'aquest museu a Catalunya i més concretament als Pirineus, i finalment aportar una reflexió sobre el perquè del seu èxit, la força d'una museografia de la atemporalitat que es resisteix als discursos i pràctiques d'una disciplina acadèmica.
